Eugeni Xammar  

Agustí Pons




El fons Xammar, a l'Arxiu Nacional de Catalunya







Josep Pla, que solia ser cruel amb els amics i condescendent amb els poderosos, havia dit que Xammar moriria inèdit. Fred de peus al marge, potser a Pla li costava d'entendre que un periodista de la categoria de Xammar no es decidís a escriure algun llibre substanciós sobre allò que havia vist i viscut i que, per postres, es tornés a casar, quan ja havia complert els vuitanta anys! Tanmateix, els pronòstics de Pla no es van complir gràcies, com tothom sap, a Josep Badia, un ciutadà de l'Ametlla del Vallès que va fer d'amic i confident de Xammar en els últims anys de la seva vida, i que, a més, va aconseguir que el periodista li dictés –jo parlaria d'escriptura oral– l'autobiografia 60 anys d'anar pel món , editada per Pòrtic i feliçment reeditada per Quaderns Crema.

Josep Badia va actuar d'amic i marmessor d'Eugeni Xammar i fins a la seva mort va conservar tota la documentació del periodista. Ara, el seu germà, Carles Badia, ha donat aquesta documentació a l'Arxiu Nacional de Catalunya, i ho ha fet d'una manera elegant i discreta, comunicant-ho a unes quantes persones. "El fons Xammar –es diu en aquesta nota– està ja disponible per a consulta a l'Arxiu Nacional de Catalunya, a partir d'aquest mes de setembre." I afegeix: "Confio que amb la col·laboració de tots es pugui en el futur ampliar el fons amb articles localitzables en diaris de Barcelona, Madrid i Buenos Aires, sobretot. Accepto que la dispersió del que Xammar va arribar a escriure no farà les coses fàcils, però és un repte." De moment, el fons donat a l'Arxiu Nacional inclou 12 dossiers amb documents diversos –articles escrits per Xammar i articles que parlen de Xammar, epistolari, etc.–; una setantena de llibres dedicats pels seus respectius autors a Xammar –i entre aquests autors hi ha Raymond Aron, Julio Camba, Salvador de Madariaga, Ossorio i Gallardo, Braulio Solsona, Luis Araquistain, Rafael Campalans i Prudenci Bertrana–; i dues sèries de llibres: de temes político-socials, la primera, formada per una quarantena de volums; i de literatura, l'altra, formada per més de 120 volums, la majoria en llengua francesa. Xammar va ser un periodista poliglot i un cul de mal seient, i això li va permetre estar present en alguns dels episodis decisius del segle XX: la fi de la Primera Guerra Mundial i el naixement de la Societat de Nacions; el triomf soviètic i l'espiral inflacionista alemanya; la Guerra Civil Espanyola i tot el que va venir després. Va ser un periodista d'una curiositat total, i va practicar un articulisme auster fins al laconisme, irònic fins a la mordacitat, lúcid fins a guanyar-se la incomprensió dels seus contemporanis.


© 9/9/97 AVUI. Tots els seus drets reservats. Es prohibeix la seva duplicació sense la seva autorització




     Eugeni Xammar en aquestes pàgines
     Eugeni Xammar :   Sobre Josep Pla

A l'índex